diumenge, 22 de març del 2015

L’ECLIPSI




Arriba la Primavera i el sol s'enfosqueix. Perquè serà???  …..  ah, i avui plou. El Mon al revés.
Quin dia farà demà??? No vull ni pensar-ho. Vull ser optimista. La naturalesa fa el seu curs encara que nosaltres li fem la vida impossible. És per això que el Sol amb el seu Eclipsi ens ho vol recordar.
Miro la tele i penso, el Sol s’amaga darrera la Lluna per no veure què estem fent en aquest món tan meravellós on ens ha tocat viure. Segurament el Sol, que ens dóna la vida, continuaria amagat darrera la Lluna per avisar- nos que ens estem destruint i que aviat no ens quedarà temps per arreglar-ho.
Quantes Llunes es posen davant del Sol de la Vida: les guerres sagnants que no paren de recórrer per a tot arreu, les desigualtats que ens envolten i envolten la Terra, l’opressió de pobles i pobles per il.luminats, no pel Sol, perquè se’n donaria vergonya, com també s’avergonyiria de que el comparin amb la lluentor de l’or.
Però aquest Eclipsi també ens vol dir que la Lluna vol ser protagonista. Que té poder sobre les aigües i les plantes. Que passant davant del Sol, per una vegada l’hi ha passat la mà per la cara.
Per això l’Eclipsi ens vol recordar que també podem plantar cara al més poderós (El Sol ) i com la Lluna ajudar a fer créixer les llavors de la solidaritat i de la igualtat que faràn ombra al soroll de les guerres i l'opressió.
Gràcies ECLIPSI, gràcies SOL, gràcies LLUNA


Agustí Serra Riba

divendres, 13 de març del 2015

GENUINAMENT TU





Defineix-te!

L'autenticitat no és compulsiva
o veure't despullat davant mirall.
Autèntic no és ser original,
manifestes el que ets
el que sents si ets congruent..
No pots escapar de tu mateix,
la teva ànima es l’essència,
el teu autèntic jo.
Reflexiones, raones, qui ets?
Conquereixes el teu  fortí
I en el teu ésser ets
el propi director d'orquestra,
dirigint la teva música interior.
Seràs valent, si has estat primer covard.
I quan estiguis dret,
d'esquena a tu, d'esquena al món,
només pots donar  la volta
i trobar la teva imatge, la teva reflexió
serena, un rostre sense tensió,
on la vida flueix
com un veritable llimerol.
T'has de perdre per trobar-te.
La por a bucejar,
en el mar solitari que som
rebel-la el misteri del nostre profund.
No et condemnis a l'oblit de la veritat, 
ni facis uniforme la mentira.
No suposis,
indici, és inventar sense fonament. 
Sigues el “tot”, també complet
sigues honest davant el mirall,
sigues l'ocea de la teva imatge;
flaira els sentiments al teu voltant
i la frontera entre el  “tu” i l’orgull
s'esvairà pel fil conductor dels sentiments.


         Anna Simon