TERRA
BERGUEDANA.
Enlairada en un
pujol, veiem per un costat l’autovia C-16 i a l’altre el poble de Puig-Reig; i
la propera i gran casa de Periques al costat visitàvem la església del Carmen
de Periques, també anomenada antigament de Santa Maria.
L’església de
Periques és una de les esglésies del terme de Puig-Reig de més difícil
identificació ja que no surt esmentada en la documentació medieval, ni tampoc
en la relació de capelles del terme dependents de Sant Martí de Puig-Reig del
segle XVIII, almenys amb el nom que avui coneixem.
Des de l'any 1026
es tenen notícies d'aquesta església, aleshores era sota l’advocació de Sant
Julià i coneguda com de Puig-Reig. Ramon “Duerasan” en el seu testament entre les moltes deixes a les esglésies del terme de Puig-Reig i
rodalies, feu llegat de dos diners d’or a l’església de Sant Julià.
Al 1028 la
vescomtessa Adelaida, vídua del vescomte Bardina, i el seu fill Dalmau,
aleshores vescomte del Berguedà, feren donació a l’església de Sant Julià de
Puig-Reig, advocada també a Sant Miquel, i Sant Pere els seus alous d’Hirenne i
Merola del terme de Puig-Reig , per a remei de l’anima del difunt comte
Bardina.
Segueixen totes de
vendes i deixes en diferents anys: 1144, 1164, 1212, 1271 i 1387.
Fou seu d'una petita
comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà
però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII.
Aleshores
l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el
patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga.
Fins al segle XIV
va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-Reig o de la Garriga i en
època moderna es mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX,
es dedicà a la Mare de Déu del Carme.
Cal recordar, però
que l’església de Sant Julià esmentada és situada molt a prop de la masia de
Periques, un gran edifici del final del segle XIII o començament del XIV; una
gran fortalesa de l’orde dels templers que van adquirir mitjançant donació
testamentaria del trobador i vescomte Guillem de Berguedà.
L’església de Santa
Maria de Periques és actualment un edifici molt transformat, bé que la seva
estructura és bàsicament romànica. Inicialment era un edifici de tres naus
capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els
laterals.
L’absis és molt
simple i un xic més ample que la nau. Ha estat construït amb carreus tallats a
cops de martell i sense polir disposats regularment en filades uniformes a
trencajunts de mitja peça. Enmig de l’absis una finestra il·lumina l’interior
de la capella.
L'edifici va
enderrocar-se en època moderna i quedà transformat en una simple capella d'una
sola i petita nau amb l'absis semicircular central i la porta al peu del mur de
ponent.
Al mur de ponent hi
ha un campanar d’espadanya d’una sola obertura, molt modern.
L'estiu de l'any
1990 es realitzaren unes excavacions arqueològiques que determinaren la planta
basilical i que han recuperat les primeres filades dels absis laterals a
l'ensems que es va trobar una petita necròpolis i unes sitges.
Sant Julià, Sant
Miquel, Sant Pere, Santa Maria i ara del Carme quants noms eclesiàstics i quantes persones s’han succeït en l’ara
petita capella.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa
Planell Grau.
Berga, 04/10/2013.
Publicat IB
06/10/2013.
.jpg)