dilluns, 1 de juny del 2020

SKINS

Pells
Que fan ombra.
Vestits de diamant per polir.
Que es mouen però, què mouen?
Pells, només pells.

Vida:
Pells que senten,
pells que desborden.
Que s’estiren; que s’estiren; que
s’esquincen.
Supuren, gemeguen, callen.
Nius.

I moren.
Argila entre boira baixa.
Això: pells.
Només pells.

                                                  (Gemma Serrano)

Publicat per a

1 comentari:

  1. Unknown1 de juny del 2020, a les 7:52

    Wowww, capes epidèrmiques sotmeses a la pressió dèrmica i subcutànea dels seus destins inscrits en elles mateixes...🖖

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)