EL BLAU DEL MAR

LA MÀGIA DE PINTAR AMB LLUM.

 

El passat dia 28 de juny vam assistir a la "Galeria d’Art ÀNIM 2" de Puig-reig a la inauguració de l’ exposició fotogràfica  “EL BLAU DEL MAR” del fotògraf Pere Oliván López.

Damunt  del marc blanc dels murs de la sala ressaltava el blau marí de les fotografies exposades. Veritablement, el mar blavós i el seu flaire salí ens manca en les nostres terres berguedanes. La més gran extensió blava que els nostres ulls gaudeixen és el cel. La nostra mirada està acostumada als colors de la pedra i la terra,  dels arbres i sobretot el verd que s’estén pels nostres prats i contrades.

Per tant, és d’ agrair veure les tonalitats blaves de l’ aigua del mar, entre les diferents fotografies que me'n recordo (especialment d’una de pluja en terres de Donosti). En Pere Oliván, de parlar agradable i entenedor, ens va fer una dissertació sobre la seva obra i els treballs per aconseguir finalment retratar el blau de l’ aigua i les línies de la seva vida interna. Com si es tractés del traspunt de la vida humana, però traslladat al líquid element. Moltes hores de treball invertides, molta tècnica també apresa durant la preparació i una dedicació extraordinària per fer possible la comprensió intel·lectual i donar a conèixer el seu  treball.

Les persones assistents gaudíem de les seves paraules i de la seva demostració en viu per mostrar-nos l’ inici del seu "que fer". Aleshores, va ser quan desgraciadament aquí recordo el títol d’ una obra de la mestra de la novel·la negra, l’Agatha Christie, Com si el mirall es trenqués de dalt a baix, apartant-nos desgraciadament de l’ ambient propici per escoltar, comprendre i portant-nos al món real i quotidià.

Un sobtat cop de fre i tot seguit del soroll escandalós de la planxa, el vidre i el plàstic al ser abonyegats i trencats contra un altre vehicle,... ens va fer perdre la nostra abstracció seguint les paraules d’ en Pere Oliván. Vam sortir a comprovar la causa i veure si no havia cap problema que demanés la nostra col·laboració humana.

Al cap de certa estona continuava la conversació, ja en un pla més plaent. Per sort en l’ accident no va haver cap conseqüència lesiva: la planxa es pot reparar, malgrat sigui cara, però el nostre cos és molt més sensible i patidor. 

Ja situats en la sala annexa va fer-se un dolç mos de les llaminadures que tant ens agraden, en general, com són: coques en diferents formats i sabors, bombons acompanyats per begudes varies i vam brindar amb cava per augurar un bon èxit a l’ autor i a la seva exposició .

Una tarda completa unint cultura i bona companyia. Gràcies a l’Anna i al seu espòs pels vostres esforços en bé de l’ art!

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: Ma. Rosa Planell Grau.