Coqueteja
suaument
amb la
delicadesa d’un galop de cavall;
i amb bravura i energia fa un bell i gran testament musical: un fluid vaporós
amb gemecs sortint dels til·lers que els
envolten amb una dansa encisadora, precisament indefinible, denota un
transcendent romanticisme.
Així
vull crear estructurada, tumultosa i a dimensions gegantines, apasioanada i
confidencial, tota nua caminant, ensenyant les vergonyes.
Jo, immòbil des del meu racó l'observo i noto que s'acosta més a mi, noto com
m'acaricia les galtes tímidament, així, fredes… Llavors m'adono que mai havia
notat el vent, tan amorós, amant.
L'empatia amb la seva conquesta permet dir nosaltres però.... lluny, tot
queda tan lluny.
Anna Simon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada