LA VEU...

T’obres camí pel fil telefònic

I coneixes aquell xiuxiueig que t’absorbeix els sentits.

Retens les paraules que una a una es claven al teu cos.

No saps si és una veu agosarada que neix i creix pel fil,

assedegada  de les teves palpitacions

o és un toll de ferralla que s’escampa harmoniosa

amb el seu perfum pretenent  ser una daga, no ram de flors.

Uns batecs que surten d’una  respiració

i de  silencis que acaricien l’ànima.

Tens afany de reconèixer la veu, la seva profunditat, el seu fiblar.

Quan riu, copsa els sentiments

I al pic es dibuixa la imatge d’un somriure maliciós.

Llavis amb sensació visceral, anamorfosi del concepte.

Et transportes per la línia de la comunicació,

quan el so et besa amb cadenciós embruix.

En un gir et porta a una atmosfera fosca i glamourouse a la vegada

I el seu sublim i pausat accent, t’estrènya en una flassada suau.

Un tumult de percepcions que t’atrapen,

com una lluita en una partida d’escacs;

davant un escac i mat: la veu, el fil i la por


Anna Simon