Altra vegada torna la tristesa.
Com una desesperança de la vida.
Com un adéu al color ...
i la volta a una monotonia grisa, solitària.
On només es veuen,
on només apareixen els racons foscos de la vida,
on no arriba la llum.
Aquesta vida per la qual s’ha de lluitar,
en què cal vèncer o morir.
Força persuasiva.
Cabal d'aigües furioses per un torrent.
Alegria infinita de viure.
Crida amb totes les teves forces, les teves il·lusions!
Els teus somnis, les teves esperances.
La teva set d'afecte,
ànima jove que un dia coneixeràs el dolor.
I acabaràs estimant-lo dolorosament,
com un membre més del teu cos.
Jacinta Humedas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada