M’ha
captivat el paissatge;
petites flors
d’ametllers florits de brots donzells.
Es fon el color amb el
record,
memòria d’aquella mirada
tendra,
d’olor de primavera,
espurnes de cel.
Un bramul s’escolta i em
copsa el seu silenci.
La vall humida de les
seves galtes,
mostra una ànima poruga,
dolguda;
talment candorosa ....
Intenta modelar l’angoixa
amb un ofec.
Trémol i aterrat esdevé un
preludi
que s’estreny cap al seu
cor,
deixant en les conques
dels seus ulls
un recull de vastes i
ardues emocions.
Transpuava derrota i
defalliment.
Maleït viatge que va cap
al final del cor!
Les flors adormides en
el resó
de la tarda,
vetllen el naufragi de la
seva mirada.
El seu silenci llagrimeja com el cel
...i jo,
remant on el corrent em porta
m’agrada depurar els
moments;
tanco els ulls i sento l’olor
dels ametllers
i veig un “Ulises”
abraçat al mástil dels pensaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada