LA NOIA DE
L’ALTRE CANTÓ DEL BAR *
Divendres, les 15:00
p.m., la data que he anhelat tota la setmana, surto de la feina i corro cap a
la petita cafeteria de la cantonada del Carrer del Mig. Perfecte! la taula del
fons, que sembla reservada pels solitaris, és buida, m’apresso a seure, però faig
com el que no te pressa, deso la jaqueta a l’ espatllera de la cadira, fora fa
fred, està sent un hivern dur.
Se sent la campaneta
de la porta -el seu so em reconforta- ,
sens perdre l’adreç i quasi amb un gest, que fins hi tot sembla natural, guaito
la porta, i l’estómac se m’omple de papallones que em fan pessigolles tot
batent llurs ales, i el cor em batega fort, crec que les costelles no
resistiran la pressió i s’esbocinaran per tot el local; quina imatge tan poc
romàntica no?
Seus al costat de la
finestra que dóna a la plaça, com sempre. Et porten el cafè i el croissantet de xocolata, com a tu
t’agrada! , agafes la tassa amb delicadesa -Déu, qui pogués tocar la punta
d’aquests dits! - Tastes el cafè i deixes perdre la mirada en l’infinit.
Si pogués saber que
penses...ets una nina de pell bruna i ulls del color de la pluja. Si pogués
passejar-me pel teu iris i conversar amb el teu cristal·lí, m’explicaria mil
histories de tu, si pogués arrupir- me i fer la migdiada a... - com es diu
aquesta part de vora l’ull on surten les potes de gall?, sempre m’ha agradat!-,
si pogués dir-te un secret a cau d’orella; per tu no tindria secrets, si pogués
besar-te els llavis...
Que bonic què és
somniar, quina falta de valor! , et miro, no puc parar de mirar-te, sembles
tant dolça!
T’acabes el cafè,
demanes el compte al cambrer, li dius alguna cosa i li somrius, ell et torna el
gest, guardes el llibre a la bossa i marxes com has arribat, en silenci i
desprenent llum. Adéu, fins divendres que ve!
************
-
Cambrer
que li dec?
-
Res!
L’ha convidat aquella senyoreta que acaba de marxar
-
De debò?
-
Sí, i
m’ha dit que l’espera divendres que ve a la mateixa hora.
-
Fins
Divendres!
*Gràcies SAU per prestar-me el títol.
Pere Garcia Sellarés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada