TOT ÉS POESIA?!?!?

Poesia...és més que paraules

són els sentiments absorbits per un paper

Quants records, promeses, angoixes...

fan que aquest paper vibri amb força.

Però, ai d’ell ! si no ens quadren les linies,

sens dubte l’anomenem paperassa.

I fins i  tot el tissatge més rugós te dret a que el toquin,

que el perfilin amb els dits, que l’assaboreixin amb el palpís.

Si es nota rebregat, ni tan sols lliscarà.

Però si és llis i suau,

anirà “vola ploma” al sortir de l’impressora.

I que dir si li passes les tisores…

Quan cruix dolç, alegre cisa tot de dret

Quan es robust s’escolten fins i tot les passes

I quan et diu, eps!, sóc reciclat;

aquí sí que ja t’has enamorat.

El veus valent, tolerant, ha passat per moltes mans

I llavors ni tisora ni rebrec deixa inert al poema.

L’agafes i escrius en la seva esquena.

Tinta, boli o carbonet, observa, 

I ara arriba el dubte i l’estranyesa

tan si parlo d’una pasta vegetal i deixatada,

emblanquinada i endurida

i ho guarneixo amb un pesic de polipro o polié,

puc estar armonitzant, un simple troç de paper.

No és poeta profund,

És profunda poesia.

                                                                Anna Simon